Catalunya ||*|| Lluitem per un món més just: Moment Històric; Riuada del Vallès

Catalunya 1962, el 25 de setembre la comarca del Vallès Occidental pateix unes de les riuades més grans de la historia(Gota freda), amb un parell d'hores li van tenir-ne prou per emportar-se vehicles, habitatges, arbres i allò més important; vides humanes. Van caure 212mm en menys de 3 hores provocant 351 morts, 300 ferits i moltes pèrdues en materials. Hem de tenir en compte que als anys 60 va haver-hi un gran desenvolupament econòmic, tot i així no vol dir que no hi hagués un subdesenvolupament existent en moltes zones de l'Estat.

Aquest desenvolupament va provocar una intensa magnitud d'arribada d'immigrants a Catalunya, sobretot al Vallès i Barcelona. Aquests nouvinguts sortosament els que varen trobar treball, però tenien unes condicions molt dures per la dictadura, cal afegir; que tots vivien en situacions de misèria. Per culpa d'aquests fets els pobres treballadors els primers anys els passaven en barraques a la vora del riu, o bé construïts per ells o perquè hi havien comprat una casa construïda en terrenys il·legals.

La ciutat de Terrassa per exemple; no estava canalitzada i la riada se'n va emportar el barri de les Arenes (en aquell moment hi havia barraques) per allà hi passava el ferrocarril, com cada dia va sortir un tren de Barcelona direcció a Terrassa, el pànic es va apoderar de tot el tren. Per les finestres es podia veure com la riada portava; arbres, cotxes, runes etc. El maquinista, per sort, aturà el tren evitant una tragèdia segura. També la rambla va ser arrossegada pel fort moviment de l'aigua. A l'endemà Terrassa es va aixecar devastada completament per les ruïnes; cases ensorrades, ponts destruïts, molta gent sense cases etc.. La solidaritat va esser molt important per a Terrassa, varen tenir molt suport de molta gent fins hi tot va anar el Generalisimo. Els mitjans de comunicacio de tot el món és feien ressò de les primeres informacions de la tragèdia. De mica en mica es va anar reorganitzant, però suposà un procés lent i costós.

Com és la vida, passo pel mateix pont i no em faig a la idea del que va passar allà mateix, però només de pensar l'esdeveniment que va ocórrer en aquell any se'm posen els cabells de punxa, a més a més estic orgullós de conèixer els fets històrics de la meva ciutat i per això vull compartir-ho.

Fotos de Terrassa, després de la riuada: